El caràcter simbòlic del llenguatge artístic el possibilita com a eina perquè l'infant pugui establir un diàleg paral·lel al de la consciència, on la paraula és substituïda per la producció artística, i d’aquesta manera, sigui factible la sortida d’allò inconscient en forma de metàfora dintre de les produccions.

A partir de les creacions que sorgeixen, s'acompanya a l'infant en un procés o recorregut simbòlic mitjançant el llenguatge artístic proposat. Aquest procés situa a l'infant en un lloc que li permet la trobada amb noves formes de fer, i això té conseqüències en la relació amb si mateix i amb el seu entorn. Es té en consideració les diferències personals i culturals, i les possibilitats i límits de cada infant, buscant la seva implicació en aquest procés creador.

No es duen a terme intervencions directes, sinó que es treballa sobre allò que l'infant ha creat, així s'alleugen les possibles resistències amb les que es pugui anar trobant en aquest camí. Això suposa descartar les interpretacions i les evocacions directes a allò viscut, de manera que s’estableix un recorregut simbòlic a través d’intervenir en la forma de les produccions.

​

Tot i que en les sessions s'acostuma a partir d'un acompanyament en produccions plàstiques, segons l’evolució, les afinitats i les característiques de l'infant, es poden introduir altres llenguatges com l'escriptura, la narració, l’expressió corporal o la dramatització teatral, que hi interaccionin.

En cada sessió es presenta el material idoni en funció de l’evolució del procés. Es tracta d'una “recerca compartida” entre la mediadora i l'infant, on les descobertes de cada sessió orientaran què és el que convé suggerir per continuar en la següent.